Darrerament s’està evidenciant amb més força que l’especulació, especialment la urbanística, està desembarcant decididament al Pirineu una vegada exhaurit bona part del sòl disponible al litoral. Això sí, es presenten com a grans projectes "moderns" i "sostenibles" de noves pistes d’esquí que salvaran el futur de la gent i el territori.

Ampliació de Baquèira Beret a la Vall d’Àrreu. Malgrat tothom va coincidir en qualificar aquesta vall espai natural protegit (Decret del PEIN 328/92 i proposat a la Xarxa Natura 2000 de la UE), pels seus extraordinaris valors naturals i paisatgístics, ara el Departament de Medi Ambient (DMA) hi autoritza pistes d’esquí. El DMA, encara que vol donar la imatge de què no accepta el 100% del projecte de Baquèira, dóna el vist-i-plau a bona part dels requeriments que fa Baquèira d’esquiar en espais naturals protegits, deixant a més a més oberta, explícitament, la possibilitat d’acceptar en un futur tot el projecte.

Quin sentit té protegir espais naturals si finalment s’acaben acceptant els principals projectes que amenacen la seva conservació?

Catalana d'Occidente propietària de Baquèira, les administracions locals i el DMA han plantejat aquest projecte com l’única alternativa de supervivència del Pallars. El futur que plantegen es basa en la construcció i venda de més apartaments i urbanitzacions. Altrament, s’obvien les alternatives de connexió del Pallars amb les actuals instal·lacions de Baquèira (Plataforma pel Desenvolupament Sostenible del Massís de Beret) i les alternatives de desenvolupament vertaderament sostenibles defensades per les universitats (projecte DIAFANIS).

Noves pistes d’esquí a Filià (Vall Fosca). El projecte presentat per una promotora del Garraf Interllacs (autoritzat i a punt d’iniciar obres) també suposa la destrucció del PEIN de Filià, considerat un dels enclavaments més meridionals del Pirineu i zona d’aiguabarreig d’espècies que es troben al seu límit de distribució, on el 10% de les espècies de flora són endèmiques.

A més, aquest projecte ve acompanyat d’una macrourbaització, també autoritzada, de 7.000 llits a la zona d’Espui. Apartaments que de mitjana s’ocuparan entre 2 i 3 setmanes a l’any. L’excusa de fixar població és inacceptable perquè aquest model de desenvolupament ha evidenciat que provoca una distribució socialment injusta dels beneficis immediats i, alhora per tal de fixar un habitant amb residència permanent cal construir de 12 a 15 apartaments.

Contra aquesta autorització s’ha presentat un recurs contenciós administratiu, on es demana la paralització de les obres i la retirada del projecte. Si voleu més informació i/o voleu col·laborar-hi poseu-vos en contacte amb IPCENA (Tel. 973 26 37 93).

Demanem i exigim al Conseller que compleixi amb el compromís que va assumir davant l’AEEC (el juny de 2000) de no autoritzar noves ampliacions de pistes d’esquí abans d’elaborar un decret i mapa d’ordenació del sector.

Una línia de 400.000 volts que pretenen que travessi el Pirineu, potser per Salau (port de muntanya del Pallars Sobirà),o per Aragó, o per la vall d’Aran, o...... Aquesta línia es connectaria amb la línia Graus-Isona que ja ha estat aprovada pel "Ministerio de Indústria".

Aquesta línia servirà per exportar electricitat francesa, que li sobra de les seves nombroses centrals nuclears, al nord d’Àfrica i Portugal. Aquest excedent situa a França en immillorables condicions per competir en un mercat elèctric liberalitzat. Plantar tot el territori de torres d’alta tensió també afavoreix a REESA, la societat anònima que té el monopoli de la distribució d’aquesta energia a tot el territori espanyol, un altre exemple de lliure mercat en mans d’un sol propietari. Aquesta empresa es dedica a cobrar un peatge a totes les companyies elèctriques que utilitzen la xarxa (per això el nom d’autopista) i, es clar, de xarxa només n’hi ha una, com més quilòmetres, com més connexions, més diners.

Aquest projecte ens l’han intentat vendre com imprescindible per tenir un subministrament assegurat de llum, però els informes del Greenpeace són clars, l’Estat Espanyol produeix més electricitat de la que necessita i un projecte d’aquestes característiques és innecessari. A més, fer circular més electricitat nuclear pel territori suposa trencar la moratòria sobre l’obtenció d’energia mitjançant la fissió. Malgrat tot, un tram d’aquest disbarat està a punt de destruir el gran valor natural i paisatgístic de la serra del Montsec (Pallars Jussà i Ribagorça aragonesa). Contra l’autorització, els nostres advocats (militants ecologistes i experts en paralitzar obres criminals com la presa d’Itoiz, pantans de Santaliestra, Yesa...) han interposat un recurs d’alçada i s’ha iniciat un contenciós—administratiu (que pot costar entre 4 i 5 milions de pessetes i durar més de cinc anys ).

És un grup de persones i entitats de dins i fora de l’Aragó, Lleida i els Pallars que lluitem contra aquests projecte amb tots els mitjans que ens descobreix una imaginació fruit dels pocs mitjans. Els i les integrants de la plataforma treballen desinteressadament i les despeses que generen les nostres activitats (sobretot, les dels nostres advocats) es financen amb la venda de samarretes, festes i números de loteria de Sort (si toca segur que no la fan!).

Pallars Sobirà (Carme i Armand): tel/fax 973250098

Lleida (IPCENA): tel/fax: 973 26 37 93